2011: eleccions municipals (1). Registre històric

Repàs històric de les eleccions municipals a Almassora

El 22 de maig de 2011 (festivitat de Santa Quitèria, patrona d'Almassora) es celebraran eleccions democràtiques a Espanya. Concretament, s'elegiran per un període de 4 anys nous ajuntaments i nous parlaments autonòmics.

Com a municipi de l'Estat espanyol, Almassora tornarà a organitzar l'anomenada 'festa de la democràcia' en què ciutadans i ciutadanes elegirem als nostres representants en el consistori per als propers anys.

Veritablement, del resultat electoral dependrà (i molt) el futur del nostre poble. No és que aquestes siguen unes votacions històriques (totes ho són, segons els polítics) però, en realitat, ens hi juguem molt. I en temps de crisi, encara més perquè amb el nostre vot podem fer que s'apliquen unes polítiques o unes altres.

Malauradament, les generacions més joves viuen aquest mecanisme de participació ciutadana amb desidia i indiferència. Potser, no coneixen ben bé la història recent d'Espanya i les conseqüències de la falta de llibertat. O, potser, creuen que escoltar la veua de la ciutadania només una vegada cada 4 anys és molt poc i elegeixen lliurement l'abstenció; o, potser, pensen que un vot més o menys no és significatiu en un sistema de majories (en el cas d'Almassora demostrarem que això últim no és del tot cert).

Siga com siga, conscients de la importància i la rellevància d'un procès democràtic i l'existència d'uns quants mites socials totalment falsos, des d'AlmassoraTeVeu volem fer un repàs històric d'altres convocatòries electorals democràtiques celebrades durant els últims 25 anys amb la intenció de reflexionar sobre la importància (o no) de participar-hi.

En concret, triarem a 21 regidors del vot els quals escolliran l'alcalde o alcaldessa. Fins fa 4 anys, Almassora elegia a 17 regidors però l'increment del padró ens va fer augmentar la representació.

Actualment, formen l'Ajuntament d'Almassora, sorgit de les últimes eleccions de 2007: 12 regidors del PP (majoria absoluta); 7 del PSPV-Almassora i 2 del Bloc... però aquesta estructura no sempre ha estat igual. De fet, en aquest article analitzem l'evolució històrica dels resultats electorals municipals (les dades les hem aconseguit de l'Arxiu Històric Electoral ARGOS de la Presidència de la Generalitat Valenciana) amb la qual cosa desmuntarem alguns mites que, realment, estan massa implantats en el subconscient de la gent del nostre poble.

Les reflexions que s'hi poden extraure de la taula i els gràfics adjunts són:

1) L'únic partit que ha concorregut en totes les eleccions municipals de l'etapa democràtica actual ha estat el PSPV-Almassora. Igualment històrics són el PP (primer, AP) i el Bloc (primer, UPV) que tenen representació municipal ininterrumpida desde 1983 i 1987, respectivament. Els 13 partits, coalicions o agrupacions d'electors restants han tingut participacions esporàdiques no continuades (destaca el UCD-CDS, UV i EUPV amb tres concurrències).

2) D'aquest ventall partidista, només el 43% (7 llistes) han aconseguit representació a la corporació municipal. En aquest sentit, destaquem que: el PP ha aconseguit sempre 7 edils o més; el PSPV-Almassora mai no ha superat aquesta xifra; el Bloc ha obtingut com a màxim dues actes o que l'històric PCE va aconseguir un seient el 1979.

3) Respecte a l'espectre ideològic representat, cal dir que la dreta política sempre ha estat més unida i això li ha facilitat majories més fàcils que no pas l'esquerra que, menys pragmàtica, més lliure i crítica, sempre ha dispersat el vot en opcions i projectes pareguts però molt matisats. Així, l'exemple concret el trobem quan el centre polític (UCD/CDS/UV) decideix no concòrrer a les eleccions i, després de la derrota electoral del 1999, la dreta almassorina ha sabut ocupar aquell espai buit. Això, i no altres qüestions, li han permés superar la barrera dels 5.000 vots i encadenar dues majories absolutes que han desconcertat l'oposició, de centre-esquerra.

Per contra, el sostre electoral del PSPV-Almassora en les eleccions municipals es situa per sota dels quatre mil vots i el del Bloc en els 1.500, barrera psicològica.

4) Si parlem de percentatges, i precisament pel que acabem de dir, només a les eleccions de 2003 i 2007 la dreta ha pogut aconseguir més del 50% dels vots a les seues candidatures. Abans, les altres majories, s'havien aconseguit amb percentatges menors (excepte les de 1979 quan el CDS rep el 54,49% dels sufragis, la victòria més ampla del període democràtic actual).

Val a dir que els vots en blanc no computen per a extreure el percentatge. En altres paraules, quan es parla de percentatge de vots només es compten els que van a candidatures. Així, si els blancs valgueren per alguna cosa parlaríem, per exemple, que el PP (el 2003) va aconseguir el 49,35% i no el 50,01%. És a dir, votar en blanc és com quedar-se a casa.

5) En la mateixa línia dels partits majotaris, podem parlar de les minories. Així, podem dir que a Almassora, mai un projecte independent ha aconseguit una força suficient com per presentar una alternativa municipal viable i de futur, tret del PDL als anys 80. La resta de candidatures històriques s'han quedat molt lluny del 5% dels vots, excepte el partit AIA el 1987, amb el 5,08% encara que es va quedar sense cap regidor.

6) Una de les majories absolutes més ajustades que es poden donar en unes eleccions la va obtindre el PP el 2003 quan va guanyar només per 4 vots. Temps tindrem d'analitzar aquells resultats però avancem que aquest grapat de sufragis s'haurien d'haver repartit així: 1 més per al PSPV i 3 més per al Bloc. La llei d'Hondt és el que té (proveu els resultats en el següent link... us sorprendreu).

7) Si us fixeu en l'evolució quantitativa dels vots aconseguits per les candidatures, us n'adonareu d'un fet paradoxal que pot trencar alguna llegenda urbana sobre la suposada força aclaparadora del PP: ens referim a que el 2007 la seua llista només va aconseguir 43 vots més que el 2003 i, en canvi, va obtindre una de les victòries més amples en nombre de regidors (12). La raó és doble: d'una banda, hi ha més seients al saló del ple municipal; d'altra banda, i sobretot, la caiguda espectacular del PSPV-Almassora d'unes eleccions a les altres (van perdre més de 500 vots i es van quedar amb 7 regidors).

8) Un altre fet significatiu és la concurrència de molts partits durant les últimes eleccions de 2007. En aquell moment, van presentar candidatura un total de 6 llistes, l'any que més opcions tenien els electors (després de 1991 que es va poder triar entre 8 varietats polítiques).

9) Amb aquest panorama, no sabem si enguany repetiran totes les candidatures de 2007 o no; ho veurem en els propers mesos però ens consta: que, a banda dels tres partits que formen part de l'Ajuntament actual (PP, PSPV-Almassora i Bloc), la secció local d'Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) no han deixat de treballar i de presentar propostes; que Ciutadans per Almassora encara consta en el Registre de Partits Polítics del Ministeri de l'Interior i que, Esquerra Unida no té activitat local, igual que fa quatre anys quan van presentar una llista testimonial sense cap almassorí o almassorina per l'afer que van tindre amb el PSPV-Almassora.