2011: eleccions municipals (2). Els comicis del segle XXI

Les municipals del segle XXI a Almassora

D’una majoria absoluta pírrica a una majoria absoluta desproporcionada

El present article, pretén ser un estudi somer dels resultats electorals dels comicis municipals celebrats a Almassora durant el segle XXI. Us demanem disculpes prèviament perquè és una mica llarg.

En principi, cal dir que el repartiment de seients en el Consistori Municipal es fa per l’anomenada Llei d’Hondt. Hi ha altres mètodes però aquest afavoreix els partits majoritaris i per això va ser emprat a l’Estat espanyol des del començament de la democràcia: per a facilitar la formació de majories estables que permeteren governar amb facilitat. Aquest llast (lastre), acabada la Transició democràtica, ens aboca a un sistema democràtic bipartidista on les minories són menystingudes i els matisos ideològics es difuminen davant les maquinàries de dos grans partits (les dades les hem aconseguit del Ministeri de l’Interior).
Siga com siga, la Llei d’Hondt a nivell municipal, i en el cas d’Almassora, també discrimina les minories i privilegia les majories. Funciona de la següent manera (hi ha algunes pàgines web que expliquen molt bé el procés: 1, 2, 3, 4): s’han de repartir 21 regidors. Aleshores, els vots de cada candidatura (aquells que han aconseguit més del 5%) es divideixen per 1, per 2, per 3... fins a 21. Després, s’elegiran les xifres més altes per ordre fins completar el nombre de regidors del Consistori (vegeu les Taules 1 i 2).
Dit això, i si entrem en matèria, podem dir que les eleccions municipals de 2003 van ser, sense cap dubte, unes de les més emocionants de tot el període democràtic modern. Certament, l’espectre partidista no era molt variat (de fet, va ser l’any amb menys candidatures locals) però l’anàlisi paït dels resultats permet fer-se una idea de la tensió que s’hi va viure aquella primavera. Val a dir, que el recolzament que el govern d’Aznar va donar a la invasió d’Iraq i el rebuig adient de milions de persones que ens hi oposàvem, va afegir llenya al foc i, això va acabar per encendre els ànims en uns comicis en què no es podia anar a votar amb camisetes o xapes en contra de la guerra.
Amb tot, els tres partits que competien a Almassora per 17 seients van estar amb l’esglai al cos fins conèixer els resultats definitius perquè el PP, amb 5.038, i per només 4 vots, va aconseguir la victòria absoluta més pírrica i més ridícula de totes que després van vendre com una gran gesta per haver guanyat els dos partits que havien governat el poble durant els anys anteriors (PSPV-Almassora i Bloc). De fet, els perdedors sabien qui no havia anat a votar i, això, va fer encara més difícil de digerir la derrota (recordem que els quatre vots eren: un més per al PSPV-Almassora i tres més per al Bloc).
Respecte a les eleccions de 2007 cal dir que la majoria absoluta del PP va ser més clara que l’anterior però cal matisar que només va rebre 43 vots més respecte a 2003 (és a dir, 5.081) i que el PSPV-Almassora (3.376 vots) es va quedar a només 12 d’aconseguir un vuitè regidor, cosa que hagués deixat les coses més ajustades però amb majoria absoluta igual dels conservadors (de dotze hagueren passat a onze regidors). El Bloc es va quedar amb 992 vots lluny d’un tercer seient. La resta de candidatures (fins a sis), es van quedar molt lluny del 5% mínim imposat per la llei per a obtindre representació.
En aquest cas, podríem dir que l’actual representació del PP està sobredimensionada perquè el 51,29% dels vots vàlids corresponen al 57,14% dels seients (com després veurem, el PP s’ha aprofitat del 4,69% dels vots de les candidatures sense representació i de l’1,42% dels vots en blanc). No obstant això, la veritat és que el PSPV-Almassora va perdre 542 vots, un preu massa alt que no va tindre autocrítica ni assumpció de responsabilitats (almenys, de cara a l’opinió pública). Només van poder acusar els partits d’esquerres minoritaris que van presentar llista (ERPV i EUPV)
Per tant, les alternatives hi són (o hi eren el 2007) però no es van saber articular adequadament. El PP ha obtingut la majoria absoluta en dues eleccions i ha governat a plaer, però amb objeccions:
a) el 2003 va guanyar per molt poc i gràcies a que el centredreta, representat per Unió Valenciana amb l’històric polític local José Manuel Albella no va presentar llista; i,
b) la majoria absoluta incontestable de 2007 no es correspon amb un increment de vots que, finalment, va resultar ridícul.
c) l’alternativa minoritària progressista, ben articulada, podria representar un referent local per als votants de l’esquerra real.

Què haguera passat si…
AlmassoraTeVeu, en el seu quefer diari, sempre intenta presentar alternatives als problemes que planteja o, si més no, reflexions sobre visions diferents d’un mateix assumpte. Per al cas que ens ocupa, ens hem hagut de preguntar què hagués passat si el sistema electoral fora diferent. Som conscients que, potser, és un exercici inútil o estúpid perquè no canvia la realitat i es basa en hipòtesis utòpiques però ens agrada contrastar la realitat amb altres possibilitats per a demostrar que la veritat absoluta no la té un únic partit (en l’afer electoral, s’entén).
Així, les critiques a l’actual sistema electoral espanyol (regulat per la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen Electoral General, LOREG fins que entre en vigor la nova llei, molt polèmica per cert) sempre s’han centrat a retreure les imperfeccions de l’anomenada Llei d’Hondt d’assignació de representants i demostrar la desconnexió entre percentatges de vot i número d’escons aconseguits pels partits.
De fet, està demostrat (entre d’altres, ni més ni menys que pel Consell d’Estat en un informe impecable i inapel·lable de 2009) que els recomptes de vots a Espanya tendeixen a afavorir descaradament a les majories, com dèiem abans, i que, per tant, fomenten un bipartidisme intolerant, excloent i elitista que deixa fora la veu d’una part important de la ciutadania. Amb això, es prepara un escenari atípic i poc democràtic que afavoreix el vot útil (a opcions ideològiques no pròpies), l’abstenció i, si més no, l’alienació de la ciutadania dels afers públics, considerant tota la classe política corrupta i al servei dels interessos d’una minoria que ostenta l’elit econòmica.
En qualsevol cas, i encara que aquesta pràctica no és científicament massa recomanable, us proposem un senzill esforç d’abstracció històrica per analitzar què hagués passat a Almassora si el nostre sistema electoral afavorira les minories (si voleu consultar un estudi recent sobre la Llei d’Hondt i propostes de millora a l’Estat espanyol podeu visitar: Descabello a la democracia y vuelta al ruedo) i no deixar cap vot vàlid sense efecte (si voleu veure els efectes reals del vot en blanc, visiteu aquesta pàgina).
Així, us proposem dues preguntes, potser un poc estrambòtiques i irreals que demostren les alternatives al sistema actual que afavoreix les majories enfront de les minories:
1) Què haguera passat si en el recompte es comptabilitzaren els vots en blanc i l’assignació es fera proporcionalment? Aplicat als comicis de 2003, els resultats varien... i molt; els de 2007, no capgiren la majoria absoluta del PP però la mitiguen. Vegem-ho:
2003, Taula 3: Primer, dividim el número total de vots vàlids (10.208) pel número de regidors (17). El resultat és la quantitat de vots necessari per a obtindre un seient. En aquest cas, el coeficient és de 600,47 vots per aconseguir un regidor. Després, es divideix el número de vots de cada partit per aquest coeficient (columna B). D’aquestes divisions eixirà el número de regidors per partit (columna C). Òbviament, l’existència de decimals impossibilita el repartiment dels 17 seients. Només podem assignar-ne 15. Per això, i finalment, els 2 que falten es concediran a les parts decimals més altes de la divisió (columna D i D1).
2007, Taula 4: Primer, dividim el número total de vots vàlids (10.057) pel número de regidors (21). El resultat és la quantitat de vots necessari per a obtindre un seient. En aquest cas, el coeficient és de 478,90 vots per aconseguir un regidor. Després, es divideix el número de vots de cada partit per aquest coeficient (columna B). D’aquestes divisions eixirà el número de regidors per partit (columna C). Òbviament, l’existència de decimals impossibilita el repartiment dels 21 seients. Només podem assignar-ne 19. Per això, i finalment, els 2 que falten es concediran a les parts decimals més elevades de la divisió (columna D i D1).
Aquest sistema planteja una incògnita: si el vot en blanc aconsegueix un seient (amb 280 vots el 2003 i 245 el 2007). Aleshores, es podria celebrar una segona volta el diumenge següent; es podria eliminar un seient del Consistori Municipal; o qualsevol altra iniciativa per l’estil.
[si voleu provar amb mètodes més científics podeu utilitzar el mètode de residu electoral o Quocient Hare, un sistema més proporcional... i els resultats sempre són els mateixos: el PP no té la majoria absoluta el 2003].

2) Què haguera passat si es pogueren comptabilitzar els vots a les candidatures minoritàries que es queden sense representació? Doncs que, el 2007, el vot de 465 persones (els votants de CIAL-Ciutadans per Almassora, EUPV-VERDS i ERPV-AM) no s’haguera eliminat directament sinó que hauria valgut per optar a un seient enlloc de quedar-se sense veu durant quatre anys (o per sempre) per capricis de l’estadística favorable a les majories. L’enginy consistiria a sumar els vots d’aquestes candidatures i que es computaren junts en el recompte. Si obtingueren el dret d’aconseguir un seient (o dos) s’hauria de celebrar una segona volta de les eleccions on només participaren aquestos partits minoritaris en les quals optarien als regidors que tingueren dret. És a dir, cap discriminació: un ciutadà/una ciutadana, un vot.
Ja sabem que el sistema a dues voltes no és típic de la democràcia actual (durant la II República sí que es preveia) però amb aquesta opció les minories es sentirien motivades i el sistema es faria més just al donar la possibilitat a tots de tindre veu. En el cas de les eleccions de 2007, la majoria absoluta del PP no es revertiria però, al menys, donarien la possibilitat de participar als grups minoritaris que també han de dir la seua. A més, els grans partits podrien fer campanya pels menors per tal d’assegurar-se aliances i complicitats futures. En la segona volta, participarien els tres partits perquè amb el còmput general aconsegueixen arravatar-li el dotzé regidor al PP (fixeu-vos en la Taula 5).
En fi. Ens agrada pensar que els vots valen per a alguna cosa i no són mercaderies excedents que el sistema maltracta; ens motiva pensar en un món més just i, sobretot, ens apassiona donar arguments per a animar a la gent a participar-hi, d’un sistema injust, sí, però no irreversible on tots els vots poden servir i on els partits minoritaris, amb menys possibilitats també poden dir la seua... si hi creuen.
Una altra Almassora és possible! [salvant les distàncies, penseu en Egipte]