Almassora es crema... literalment

Escrita per -
El foc arrasa Les Goles... per enèsima vegada

Com si fóra un paisatge de sabana, la desembocadura del riu Millars es cala foc periòdicament. Potser, no siga la Providència d'un ésser suprem el qui "cala" foc i és algú, intencionadament o sense voler. És possible que visca alguna tribu nòmada d'aquelles que viuen de l'agricultura de subsistència i necessiten cremar part de les seues terres que deixaran en guaret un temps mentre es fertilitzen amb les cendres.
En veritat, no sabem ben bé perquè però el que és cert és que en aquell "Paisatge Protegit" hi viu massa gent, hi ha massa terreny "urbanitzat" en una zona pública propietat de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (és a dir, l'Estat).
Igual la única solució per a que es regenere i es protegisca vertaderament aquell delta siga que vinga una enorme riuada i s'ho emporte tot "a pastar fang"...
Tant de bo tinguerem uns governants tan "altruïstament" preocupats pel seu poble i pel seu entorn que dedicaren gran part dels seus esforços a posar en valor una de les úniques joies que ens queden. Seria fantàstic! 
En fi. Tindran altres preferències els nostres "gestors públics"... igual que els MCL que no diuen ni paraula sobre aquest assumpte.






Comentaris

  1. Anònimdissabte, de febrer 09, 2013 6:18:00 p. m.

    El abandono clamoroso de les Goles me da mucha tristeza. No tengo palabras para expresar la profunda pena que siento. Es como si aquél lugar fuése una verruga, en lugar de una "joya" (como dicen nuestros concejales).
    Pero lo que más rabia me da es que parecen ciegos, que no lo quieren ver.
    Anónimo

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Podeu fer tota mena de comentaris sempre que siguen respectuosos i empreu un llenguatge no despectiu i sense cap insult. Aquells comentaris que no cumplisquen amb això, seran esborrats.

Entrades populars d'aquest blog

CRÍTICA DE LIBROS: "La Orgía perpetua (Flaubert y Madame Bovary)", de M. Vargas Llosa

Escrita per -
Imatge
Sinopsis editorial: Madame Bovary , de Gustave Flaubert , considerado el precursor de la novela moderna y uno de los maestros indiscutibles de todos los narradores posteriores, a través de un ensayo crítico de Mario Vargas Llosa . La pesquisa del narrador peruano tantea tres diferentes vías de aproximación al texto flaubertiano: en una primera parte, de tono autobiográfico, Vargas Llosa se retrata a sí mismo como lector enfervorizado y pasional. La segunda parte es un análisis exhaustivo de Madame Bovary, cómo es y lo que significa una obra en la que se combinan con pericia la rebeldía, la violencia, el melodrama y el sexo. En la tercera parte se rastrea la relación de la obra de Flaubert con la historia y el desarrollo del género más representativo de la literatura moderna: la novela.
Llegir més »

CRÍTICA DE LIBROS: “Volver a dónde” de Antonio Muñoz Molina - 343 págs.

Escrita per -
Imatge
Sinopsis de la Editorial Seix Barral : Madrid, junio de 2020. Tras un encierro de tres meses, el narrador asiste desde su balcón al despertar de la ciudad a la llamada  nueva normalidad , mientras revive los recuerdos de su infancia en una cultura campesina cuyos últimos supervivientes ahora están muriendo. A la dolorosa constatación de que con él desaparecerá la memoria familiar, se le suma la certeza de que en este nuevo mundo nacido de una crisis global sin precedentes aún prevalecen unas prácticas dañinas que podríamos haber dejado atrás. Volver a dónde  es un libro de una belleza sobrecogedora que reflexiona sobre el paso del tiempo, sobre cómo construimos nuestros recuerdos y cómo éstos, a su vez, nos mantienen en pie en momentos en que la realidad queda en suspenso; un testimonio imprescindible para entender un tiempo extraordinario y la responsabilidad que adquirimos con las nuevas generaciones. Certero observador de la actualidad, Antonio Muñoz Molina ofrece en estas pág
Llegir més »

LES VARIETATS LOCALS. Importància del manteniment de la diversitat en les espècies conreades i seguretat alimentària

Escrita per -
A nivell mundial, només 20 espècies de plantes proporcionen el 90% de la energia ingressada per la dieta. Aquestes, que estan distribuïdes per la majoria del món, tenen una base genètica reduïda, ja que la disponibilitat per part del llaurador de diferents varietats de cada conreu és mínima. A més, les possibilitats es limiten a poques varietats que comparteixen la gran majoria dels seus gens i que han estat seleccionades segons criteris de producció en condicions d’alta utilització de fertilitzants i en ambients molt controlats. A més a més, en molts casos s’afegeix la necessitat de la compra dels planters donat que són varietats híbrides i que no permeten l’obtenció de llavors fèrtils, abolint així la selecció de llavors que practicava l’agricultor des del principi de l’agricultura i que va permetre la domesticació de les plantes silvestres, la millora de les seues característiques alimentaries i el desenvolupament de varietats adaptades a les condicions climàtiques de cada zona (veu
Llegir més »