Una contracrònica d'Almassora

AlmassoraTeVeu no és responsable ni dona suport ni comparteix ni valora les opinions dels col·laboradors. Igualment no corregeix els textos ni gramaticalment ni ortogràficament. Simplement, amb cura i respecte a les normes de publicació AlmassoraTeVeu dona veu a totes les persones que vulguen dir la seua sobre Almassora. En tot cas, AlmassoraTeVeu es reserva el dret de donar seguiment a les notícies i opinions externes que es publiquen. 

Un article de: Mariano José de Larra (pseudònim)

Sobre el nostre cronista  local: Enric Belaire

Per estar informat del que passa al poble acostume a mirar amb certa periodicitat el Noticias964 d'Almassora  M’agrada veure el punt de vista d'aquest periòdic digital, de vegades amb titulars que, certament, fan pensar que vivim en un altre poble: titulars que parlen de temes tan dispars com la reducció brutal del deute de l’Ajuntament respecte a fa déu anys, de qui són les dames, de quantes hores estarà oberta la biblioteca, de cursos d'agricultura ecològica, etc.

Una de les parts d'aquest periòdic la formen els articles d'Enric Belaire, un mestre jubilat amb vocació comunicadora, que recupera, ara que té temps, l’afició d'opinar de tot i de tots, com un periodista de prestigi que narra tot allò que li sobta, que li preocupa o creu que li  preocupa a la resta del personal. S’atreveix amb qualsevol tema: el dia dels Reis, el futbol  i els futbolistes locals, la política local i nacional, els EUA, la Gala dels Goya, les eleccions italianes, etc. Parla de que convé la crispació a l’actualitat perquè la gent arribe a vagues que no venen a conte; desprecia la capacitat intel·lectual de les nostres actrius i actors (tal vegada pensant que els únics actors de vàlua eren la Lina Morgan o el Arturo Fernández); diu que s’ha d'acabar amb els polítics professionals (i en el seu llistat només inclou polítics del PSOE); s’atreveix a afirmar, després de Nadal, que l’any 2013 ha començat amb una millora considerable, acomplint la consigna del PP de dir que ha hagut una considerable caiguda de la destrucció de treball (evidentment, perquè treball, tristament, ja no en queda);  també toca la corrupció, tema estrella i aquí  practica la tàctica del ventilador «los otros más» sense reflexionar que el fet de culpar a d'altres del mateix delicte no eximeix de cap responsabilitat els que ara mateix estan sent jutjats.

Com veieu és una persona que entén de tot, i, si no n'entén  és igual, en parla, categoritza i fa teoria de tot allò que li ve de gust com, de fet, pot fer-ho perquè vivim en democràcia i hi ha llibertat d'expressió. Tot plegat crida l’atenció una de les darreres reflexions del nostre cronista (sí, cronista, com aquells que tenien els monarques antigament, per contar des de la visió del poder tot el que passava). El títol de l’escrit és «El drama de la gente que pierde su vivienda». Enric conta la seua visió sobre la problemàtica dels desnonaments; en alguns punts reflexiona molt adequadament i afirma que hi ha tres culpables en aquesta problemàtica:

1)      Els legisladors, amb una llei de fa 100 anys i culpabilitza Zapatero de la seua no modificació.

2)      Els bancs que van donar hipoteques molt alegrement.

3)    Els ciutadans, als que qualifica d'ignorants i d'ambiciosos, i que adquirien vivendes només per especular.

Però oblida algunes coses, el nostre cronista, potser expressament:

1)   Aquesta herència no és la no reforma de Zapatero; recordem el «España va bién» d'Aznar, que va iniciar l’especulació immobiliària i va provocar que la nostra economia es centrés únicament en la construcció de vivendes, que calia vendre sí o sí, posant les majors facilitats possibles.

2)    Els bancs,  varen donar hipoteques no alegrement sinó  amb moltes facilitats, a baix cost, per afavorir l’eixida d'aquestes vivendes, negoci del qual la Banca també en formava part.

3)    Els ciutadans no van caure al parany de la Banca per ignorants i ambiciosos sinó perquè molts :

-tenien feina (alguns una bona feina) amb bons sous,

-es venia l’idea que per llogar quasi era millor comprar, i

-molts pares, amb il·lusió, van avalar els seus fills per aconseguir una vivenda  pròpia.

Aquest darrer motiu és el major oblit de l’Enric. Molts desnonaments són fruit d'aquests avals. Recordem aquella dona del País Basc que es va llençar per la finestra; el seu desnonament era per haver avalat el seu germà a esquenes del seu marit, confiant en la solvència econòmica del seu familiar.

Crec que el nostre cronista no recorda o no vol recordar situacions realment alarmants que viu la gent, intentant evitar  fer responsable del que passa al país als nostres governants, com un deure d'homenatge a qui el mana. Ja ho hem afirmat molts cops: qui domina els mitjans té el poder o  les coses que no es diuen no existeixen, i l’Enric practica aquests principis a la perfecció: és un CRONISTA excepcional i amb majúscules.