La realitat ens supera

Mentretant, la vida continua...

Mentre la corrupció a Espanya es centra quasi exclussivament en l'empresonament de Luís Barcenas i els mitjans de comunicació es fan ressó de la mania persecutòria que els dirigents del PP diuen patir per la justicia; mentre el judici a Bretón juntament amb les despreciables i macabres frivolitats dels assassins de Marta del Castillo acaparen totes les portades dels mitjans més sensacionalistes i desperten en els telespectadors sentiments de despreci cap a les lleis tot reclamant canvis jurídics generals per casos despreciables però aillats; mentre la selección espanyola de futbol es classifica per a la final de la Copa de les Confederacions al mateix temps que la societat brasilera clama per la deriva maligna del sistema capitalista; mentre els mossos d'esquadra carreguen contra uns manifestants que mostraven el seu rebuig al príncep i la princesa en un acte a Girona i els mitjans més generalistes no ho diuen; mentre el ministre Wert avança en el seu intent de capgirar el sistema educatiu i deixar-lo com abans, és a dir, deixa de ser democràtic per a ser elitista; mentre ens enterem que Rajoy creía fa trenta anys que la igualtat entre les persones no existeix; mentre el govern valencià persegueix a aquelles persones que anomenem la nostra terra País Valencià; mentre seguim sense poder veure TV3; mentre el sistema educatiu valencià continua la seua sagnant purga de professorat; mentre alguns bisbes demanen explicacions a famílies de xiquets batejats que prefereixen no inscriure els seus fills en l'assignatura de religió; mentre l'Esglesia Catòlica manté una sèrie de privilegis intolerables com ara no pagar l'IBI (justificant-lo grotescament) o poder elegir el professorat de religió d'escoles i instituts que paga l'Estat sense mai no haver opositat i mentre milers de professors es queden sense treball; mentre les farmàcies valencianes segueixen sense cobrar adequadament pel servei públic que realitzen; mentre es privatitzen muntanyes; mentre milers de famílies valencianes es veuen abocades al desnonament pels impagaments del Consell; mentre es modifica la llei de Costes i alguns municipis com Almassora aprofiten per reivindicar canvis en l'ordenació jurídica del litoral, no se sap ben bé per a què; mentre la provincia de Castelló continua amb un 32% d'atur i Almassora enregistra 3.052 persones inscrites en el Sepe el maig passat; mentre l'Ajuntament de Castelló monta en colera perquè moltes famílies passen fam i tenen problemes de subsistència i la premsa ho destapa a la ciutadania (si no ho digueren no passaria res: els governants mantindrien l'statu quo de rics i pobres, de amos i serfs com durant el franquisme... però com que encara no han tingut temps de canviar les lleis i la Constitució encara admet la llibertat d'expresió hi ha notícies que no poden controlar); mentre els privilegis d'uns pocs s'imposen a les necessitats d'una majoria; mentre es deneguen el 86% de les peticions de crèdit de les xicotetes empreses i el sector bancari ens bombardeja amb publicitat vergonyosa i, fins i tot, humiliant quan diuen que les coses comencen a canviar i que hi ha diners disponibles per a invertir; mentre Bankia ofereix cases a bons preus a Almassora i alguns mitjans ho publiciten com una noticia més (si fora una notícia es preguntarien com és possible que una entitat bancària que ha rebut 30.000 milions d'euros de fons públics ara fa negoci amb una bé de primera necessitat); mentre la immensa majoria de la població té seriosos problemes i ja s'ha cansat de manifestar-se perquè centra els seus esforços en subsistir dia a dia o simplement en divertir-se; mentre algunes persones encara creiem que canviar el món és possible... mentre tot això (i més) passa una noticia que ens afecta i molt ha passat totalment inadvertida (no per no haver estat publicada sinó perquè -si voleu podeu comprovar-ho- quasi cap de les persones del nostre entorn ho sap i això és passar inadvertit): el cost de l'organització del Gran Premi d'Europa de Fórmula 1 a València el 2012 pagat pel Govern valencià als organitzadors va ser de prop de 39 milions d'euros, segons va reconèixer la consellera d'Educació a una pregunta d'una diputada socialista a les Corts Valencianes.

I fins aquí la notícia. Després d'aquestes línies uns minuts d'indignació i tornada a la normalitat. I és que, en veritat, les valencianes i els valencians no podem fer més que veure com passa la vida: uns buscant desesperadament una ocupació per a poder viure; uns altres intentant desesperadament no perdre el lloc de treball que tenen ni que siga en condicions deplorables i inhumanes; moltes persones buscant divertir-se allunyats d'aquest sistema tant pervers; tots, en fi, alienats de la nostra realitat...

O no...