18 de juliol de 2011: 75é aniversari de la Guerra Civil Espanyola

Els inicis de la Guerra Civil a Almassora

Aquestes línies pretenen retre homenatge als almassorins i almassorines que van protagonitzar i van patir la Guerra Civil Espanyola (GCE) i recordar a les generacions que no la vam viure que aquella tragèdia encara no s'ha acabat. De fet, quan es commemora el 75é aniversari d'aquell fatídic dissabte 18 de juliol de 1936, milers de famílies espanyoles encara no han trobat els cadàvers dels seus familiars i no han pogut donar-los sepultura, com ha fet l'espècie humana des de fa centenars de milers d'anys.

Per tant, aquelles persones que es senten estranyades per recordar aquelles dates tan llunyanes han de saber el patiment i l'angoixa de moltes famílies. No es tracta (com molts volen fer creure) d'obrir velles confrontacions sinò, precisament, el que es pretèn es tancar-les definitivament.

Alguns grups de pressió espanyols estan empenyats en extreure rèdit polític d'aquest afer de la "memòria històrica" però aquí no es busca cap venjança ni assenyalar amb el dit culpables (la historiografia, molt abundant durant les últimes dècades, ja s'encarrega d'investigar-ho) sinò que s'intenta fer justícia humana. Penseu en el sentiment de la família de Marta del Castillo; dons això han viscut desenes de milers de famílies i durant varies generacions.

Els fets són els que són, per molt que alguns (pseudo)historiadors s'esforcen en demostrar allò que no pot demostrar-se amb falàcies i mentides que una part de la societat espanyola creu, sumida en la ignorància de la Història recent:

"Un grup de generals de l'exèrcit espanyol va decidir rebelar-se contra la II República Espanyola, amb un cop d'Estat que havia estat planificat mesos abans. Francisco Franco va liderar la sublevació que acabava amb el somni de la democràcia i la llibertat iniciat el 14 de juliol de 1931 i, de passada, fulminava qualsevol possibilitat de futur per a l'estat espanyol que no recuperaria la senda democràtica fins 1978 i amb moltes deficiències que encara avui, en el segle XXI, llasten les nostres vides.

L'objectiu inicial d'aquells militars era reinstaurar l'orde i la disciplina que, segons ells, s'havien perdut amb la República. En realitat, ells volien tornar a agafar les regnes de la societat que havien dirigit durant segles, esclavitzant en la ignorància al 80% de la població i fent que la majoria de la població visquera en la pobresa.

Si a principis del segle XIX (cent anys abans) els llauradors havien vist el procés desamortitzador com una esperança d'accedir a la propietat de la terra, en la dècada dels anys 30 del segle XX encara no la tenien i es veien obligats a viure en la indigència, a expenses del que "manara" el senyorito de turno. Amb tot, la República tampoc va acabar d'acomplir les expectatives i Espanya es va convertir en una olla a pressió que havia de reventar: d'una banda, les classes dirigents (alta burgesia, aristocràcia terratinent, Esglesia, exercit, banca) que veien perillar els seus privilegis; d'una altra banda, els assalariats obrers i els llauradors que veien com la República no arribava tant lluny ni tant ràpit com esperaven en les reformes pendents; i una tercera part, entremig de les dues primeres (intelectualitat, petita i mitjana burgesia, funcionariat, professions lliberals, classes mitjanes) que pretenia profunditzar en la democràcia liberal però sense massa reformes".

En fi, la GCE va acabar amb les esperances d'una democràcia molt avançada i hauríem d'esperar 40 anys per a que la Constitució Espanyola instaurara un altre règim democràtic encara que sense curar les ferides. Per això, diem que la tan exaltada transició de la dictadura a la democràcia no va saber (millor, no va voler) reconèixer que l'alçament armat contra la II República Espanyola (estat de Dret legalment constituit i internacionalment reconegut) va truncar les esperances de milers de famílies que encara 3/4 de segle després no saben on estan enterrats els seus avantpassats que els franquistes van assassinar. I no ho saben perquè el franquisme que va guanyar la Guerra Civil es va encarregar de traçar un programa (no quan la va guanyar sinò quan la provocar) que buscava l'anquilació de totes aquelles persones contràries al pensament únic del Movimento Nacional i de l'Església Catòlica.

Almassora no va viure aliena als esdeveniments, ni de bon tros. Més bé al contrari, el nostre municipi es va involucrar en un procés revolucionari que va intentar fer front al cop d'estat des de posicionaments anarcosindicalistes. Un relat molt encertat el fa l'historiador de Vila-real, Manuel Vicent Balaguer, en un treball titulat Conflicto y revolución en las comarcas de Castellón. 1931-1938 i publicat el 2006 per la Univesitat Jaume I.

AlmassoraTeVeu us proposa la lectura del capítol VII d'aquesta obra històrica, per a commemorar (que no celebrar) aquesta data tan assenyalada que ens acosta un poc a la nostra vertadera història. Vicent, analitza els esdeveniments que es van viure en Almassora aquell tràgic estiu de 1936 (diem tràgic per les dimensions de la tragedia humana que va transcendir per culpa dels que van protagonitzar la sublevació, per acció, omissió o recolzament: l'exèrcit, l'Esglèsia, les altes burgesies, la dreta política, els monàrquics, l'alta aristocràcia, etc.). Ací teniu l'enllaç.

Igualment, us proposem veure els efectes de la GCE a Almassora en el següent enllaç: http://mas.levante-emv.com/especiales/bombardeos/informacion/53-almassora-victimas-del-fuego-amigo.html.

Finalment, si voleu aprofundir en el vostre coneixement dels efectes de la GCE al nostre poble podeu visitar el següent enllaç.