Lectura geopolítica del Concert d'Any Nou (reedició)

Font de la fotografia: RTVE

   Fa anys que veig el concert de la Filharmònica de Viena del primer dia de l'any. M'agrada la música clàssica perquè quan n'escolte la imaginació vola i el meu esperit es relaxa. A més a més, poques vegades l'accés a aquestos esdeveniments culturals (tradicionalment lligats a les elits socials) és lliure, gratuït i universal i les oportunitats s'han d'aprofitar.

   M'agrada pensar que, per una estona, aquells poc filàntrops burgesos (i burgeses) mostrats per les càmeres de televisió, amb primers plànols inèdits i exclusius, gaudeixen del mateix espectacle alhora que milions de persones d'altres classes socials per a les quals assistir-hi en directe és impossible (per motius econòmics). Realment, això me dona força per a començar millor l'any. Potser, sóc menys progressista del què pensava i tinc una ramalada conservadora, igual que als psiquiatres Frasier i Niles Crane (uns personatges esnobs d'una sèrie de televisió dels anys 90 -Frasier-, elitistes a més no poder).

   Siga com siga, quasi dues hores de melodies simfòniques donen per a molt i durant l'emissió d'enguany he pogut reflexionar sobre una evidència de la globalització que ja comença a trascendir a altres àmbits més enllà de l'economia. Segurament, és defecte professional dels geògrafs interpretar tot allò que veiem en clau territorial però enguany en la Goldener Saal del Musikverein de Viena hi havia més persones d'origen oriental que mai. I, no. No he fet un seguiment exhaustiu des de que vaig començar a aficionar-me al Concert d'Any Nou però me va sobtar molt comprovar que el públic assistent el 2018 era d'una diversitat manifesta (igual que en anys anteriors). En realitat, aquesta heterogeneïtat no era multiètnica ja que només destacaven homes i dones d'Àsia (o, si més no, amb ascendència asiàtica) entre persones europees i nordamericanes amb una presència testimonial d'altres regions.

   I, amb raó, us preguntareu: quina lectura geopolítica se'n pot fer de tot plegat? Dons una molt evident: la burgesia dominant del món actual (aquella que pot pagar-se l'assistència -viatge, estada i entrada- a un esdeveniment tan exclusivista i reservat) s'ha diversificat i no és ja únicament europea. De rebot, les interpretacions geopolítiques d'aquesta afirmació són també clares: el món ha deixat d'estar dominat exclusivament per la burgesia europea i noves elits emergents de països asiàtics comencen a imitar la classe dirigent del vell continent. En altres paraules, Europa cedeix la seua hegemonia a altres regions anteriorment sotmeses.

   És possible que a la immensa majoria aquesta evidència manifestada l'1 de gener de 2018 ens importe poc però ens deuria preocupar senzillament perquè els propietaris dels mitjans de producció van a canviar i amb això les regles del joc també es modificaran, potser ara no i demà tampoc però les properes dècades es concretaran noves formes de dominació d'unes classes socials per sobre d'altres.

   La cosa ha anat així: fins els anys 30 del segle passat, la burgesia europea havia actuat explotant la classe obrera i treballadora però quan es va veure debilitada després de la Segona Guerra Mundial va dividir el pastís en porcions més xicotetes i va permetre el desenvolupament de l'estat del benestar que facilitava unes condicions de vida més dignes a una majoria de la població no propietària. Mentretant, la vella burgesia europea com a reacció a aquesta victòria parcial del moviment obrer dins la lluita de classes constant que la Humanitat viu des que es va imposar el capitalisme i com a venjança, la vella burgesia europea va decidir cuinar altres pastissos lluny d'Europa per poder extreure la rendibilitat que ací ja no tenia. Aleshores, quan van pensar que ja se'n podien abastir de fora, van retallar els troços del nostre pastís i els van fer més grans, és a dir, hi hauria menys per a repartir. Un bon càstic per la indisciplina del moviment obrer europeu de lluitar pels seus interessos.

   No obstant això, la burgesia europea egoista, sense escrupuls morals i, sobretot, poc previsora no va fer una lectura a llarg termini dels seus nous negocis i no va entendre que les elits dels territoris on invertien i amb les quals pactaven tenien potser una visió del món diferent (menys vinculada als Drets Humans que els mateixos europeus s'havien inventat per a contentar al moviment obrer després de segles d'explotació inflexible) però igual d'egoista i agressiva que no dubtaria en arrabassar l'hegemonia als seus aliats (o instructors que els havien ensenyat com funcionava el capitalisme).

   De moment, aquestos aprenents ja han començat a imitar els gustos culturals i els hàbits d'oci i temps lliure però no sabem què acabaran per fer. Igual, sense cap límit, decideixen que la burgesia europea ja n'ha tingut prou i acaben per fer-los súbdits o vasalls en un nou ordre internacional, encara per definir.

   Oh, my God! We've created a monster!