FRANCESC FERRER PASTOR, lexicògraf (1918-2000)


El vaig conèixer el 1968, a la seva impremta del carrer Sant Josep de la Muntanya, de València. Ens va presentar Ana Peters, una entranyable dona (esposa de Tomás Llorens, il·lustre Almassorí). Precisament, Tomás me va assegurar que era el millor corrector de valencià. Des del primer moment va ser molt correcte i comprensiu amb mi i vam anar llaurant una amistat que prosseguiria amb el seu fill Paco. Li feia gràcia que un Salmantí hagués llegit, els clàssics americans de la Sèrie Negra, en català (a la mítica Col·lecció La Cua de Palla). Jo no li donava molta importància, ja que llavors els grans mestres americans encara no estaven publicats en castellà. Molts anys més tard, Paco Ferrer Escrivá va editar dos de les meues novel·les a l’Editorial Denes.
Vull destacar en aquest Blog que Francesc Ferrer va ser un lexicògraf que dedicà la seva vida a difondre i normalitzar la nostra llengua, principalment pels seus vocabularis i diccionaris d’us escolar (amb més de 60 edicions): Diccionari de la Rima; Diccionari General; Lliçons d’Ortografia i Gramatica Valenciana; Contaralles de la meua terra…
Aquest insigne amic ha rebut el Premi d’Honor de les Lletres de la Generalitat Valenciana i la Medalla d’Or de la Universitat de València.
S'han programat un ventall d’activitats que volen fer-nos recordar i festejar la tasca de Ferrer Pastor i motivar-nos en seguir el seu mestratge.
L’Ajuntament de la Font d’en Carròs (on va néixer ara fa 100 anys) ha fet un Museu amb la seua obra: Casa de la Paraula, que és un referent en la comarca de molts actes culturals de la llengua dels valencians.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

CRÍTICA DE LIBROS: "La Orgía perpetua (Flaubert y Madame Bovary)", de M. Vargas Llosa

CRÍTICA DE LIBROS: “Volver a dónde” de Antonio Muñoz Molina - 343 págs.

LES VARIETATS LOCALS. Importància del manteniment de la diversitat en les espècies conreades i seguretat alimentària