La banca gana...

Aquesta expressió tan senzilla oculta una realitat massa gran, massa insuportable per a un Estat que pretén ser democràtic. La veritat siga dita: ho esperava. No ha estat una sorpresa perquè estem assistint a un deteriorament de la qualitat del sistema polític espanyol, si és que alguna vegada va tindre alguna credibilitat.
La decisió del Tribunal Suprem de desdir-se sobre qui ha de pagar les despeses de les hipoteques deixa Espanya en una mala situació perquè demostra l'obsolescència de la divisió de poders i consolida una pràctica d'inestabilitat i indefensió difícils d'entendre.
No sóc jurista. Sóc professor de Geografia i Història i, aquesta vesprada precisament estava preparant un examen per al meu alumnat de 3r d'ESO sobre l'organització política i territorial dels Estats en general, i d'Espanya en particular. I, sincerament, no sé si té massa sentit explicar en què es basa el sistema polític en el que vivim, en el que viuran els nostres alumnes si resulta que les práctiques democràtiques més elementals estan en aturada tècnica. 
La nostra democràcia està en perill imminent de mort. Està en coma.Les persones que es dediquen a la Història d'ací a cent anys ho podran explicar millor perquè ara hi ha un munt de circumstàncies que se'ns escapen. En l'era digital i de la tecnologia, l'accés més elemental a la informació està limitat i els intríngulis del poder destrossen la vida a milions de persones sense més opció que sobreviure. Per això, desconeixem què va passar a l'octubre per a revertir una sentència històrica del Suprem espanyol que recolzava la ciutadania davant els bancs. Qui va forçar l'aturada i marxa enrere? Per què? (Ho hauran explicat però ningú no entén res).
Espanya necessita un reinici constitucional i actualització del sistema perquè massa coses me recorden èpoques passades. Les nostres elits són incapaces de cedir el seu poder i es neguen a compartir els seus ingents beneficis. Els partits que els recolzen només tracten de silenciar els seus excessos i ens toregen amb banderes, himnes i sentiments patriòtics mentre ens saquegen.
Avui mateix, hem sabut que es presentarà VOX a Almassora. Hem sabut que el Tribunal Europeu de Drets Humans ha castiga Espanya per haver jutjat Arnaldo Otegi fraudulentament. Hem sabut que algunes empreses taulelleres provincials han fet ERO parcials perquè la crisi sembla tornar a castigar-nos. Hem sabut massa coses.
No m'agrada aquest ambient previolent en que es persegueix a humoristes i periodistes i es demana la dimissió d'un membre del govern cada dia... i només fa tres mesos que governa. No m'agrada comparar amb altres èpoques però la tossuda voluntad de la dreta espanyola de crear un clima de violència i tensió no acabarà bé perquè, i si les eleccions de l'any 2019 els van mal? Quin serà el següent pas? Més m'estime no pensar-ho.
En fi. 6 de novembre de 2018. Un dia negre i trist per a la democràcia.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Hemos creado un monstruo...

Esperances en un món masclista

Lectura geopolítica del Concert d'Any Nou (reedició)