A propòsit del 167

Font de la imatge: Google Earth

Finalment, s’ha consumat el pitjor dels escenaris i la Generalitat ha decidit enderrocar l’edifici 167 de l’Avinguda José Ortiz d’Almassora (també conegut popularment com Grup B) sense condicions. Paradoxalment, el mateix dia de l’anunci, el programa La Qüestió de la televisió pública Àpunt reflexionava sobre les vivendes de lloguer, la bombolla que existeix actualment i les dificultats de milers de famílies per trobar una vivenda en condicions dignes.

Aquesta decisió significa un fracàs d’Almassora perquè no ha estat capaç de trobar una solució digna. El PP ha tingut un paper protagonista i, podríem dir, ha guanyat el seu envit. Primer, en 2015, encenent el veïnat més proper a l’edifici en animar-los a demanar l’enderrocament sense pal·liatius. Després, en 2019, incendiant veïns i veïnes d’altres llocs del municipi fent-los creure que la permuta de terrenys pactada entre l’Ajuntament i la Conselleria per poder fer efectiu l’enderrocament s’ompliria de delinqüència i marginalitat, com si la seua mala praxis de 20 anys s’haguera de tornar a repetir.

El cas és que convindria recordar que el partit conservador no ha tingut sempre la mateixa postura. De fet, podríem considerar que la seua estratègia ha canviat segons li ha convingut: primer com a governant i després com a oposició. Quan governava, tot eren anuncis i projectes, que mai arribaven a fer-se realitat; des de fa quasi quatre anys, en l’oposició, tot han estat reivindicacions fetes en nom dels veïns (més propers al 167) amb un únic objectiu: l’enderrocament del bloc de pisos, ja buit.

Així les coses, el relat del principal partit de l’oposició ha canviat i si no és per estratègia electoralista pura i dura no s’acaba d’entendre massa bé: el que abans (quan governaven) era una zona històricament marginal que calia regenerar i renovar després (quan ja no governaven) va passar a ser un edifici que calia enderrocar al més pur estil de muerto el perro, se acabó la rabia.

Siga com siga, no podem perdre de vista algunes qüestions que, hàbilment silenciades, han pogut alterar la realitat i la gent no està per a massa enganyifes, la veritat. En aquest sentit, no es pot deixar passar per alt que la titularitat de l’immoble és de la Generalitat Valenciana la qual cosa complica qualsevol iniciativa municipal. De fet, la premsa informa d'una actuació “ideada” ara fa nou anys per a aquella zona i que requeria del vist-i-plau de l’administració autonòmica (perquè és de la seua propietat) amb la col·laboració del govern estatal i de l’Ajuntament d’Almassora.[1]

En concret, d'acord amb la premsa d'aquell moment, el projecte consistia en desenvolupar un Àrea de Renovació Urbana[2], fruit de l’acord entre el Ministeri de Foment, la Generalitat Valenciana (a través de l’Institut Valencià de la Vivenda) i preveia la construcció de 60 vivendes VPO amb una inversió de més de vuit milions d’euros en tres anys.[3]

En virtut d’eixe conveni, tres anys després l’Ajuntament, conforme recull la premsa, va aprovar una modificació parcial del PGOU que permetria la demolició del 167 al temps que possibilitava al titular (l’Institut Valencià de la Vivenda) la construcció d’un altre immoble de 10 plantes destinat a vivendes de protecció oficial (VPO).[4]

Tot plegat, va acabar en res. La tramitació burocràtica per desallotjar l’edifici (i deixar-lo buit) es va allargar molt i un projecte que havia d’estar acabat el 2014 (així ho van anunciar) ni es va arribar a començar. A tot açò, el 2015 els que tenien el poder municipal des de feia 12 anys, el perden i automàticament canvia la seua estratègia. A partir d’aleshores el projecte de regeneració i renovació urbana desapareix de la seua agenda que passa a tindre un únic objectiu: l’enderrocament de l’edifici.

En veritat, aquesta insistència és desconcertant però comprensible perquè hi ha interessos polítics en joc. Ara, ha esclatat tot. Després que la Conselleria accedira per sorpresa a l’enderrocament de l’edifici a canvi d’una permuta de terrenys (una fórmula imaginativa, certament) s’ha estés el rumor entre el veïnat d’altres zones del poble que en eixos solars que l’Ajuntament intercanviaria amb l’ens autonòmic, s’instal·larien vivendes socials com les del Grup B i les passions s’han desfermat (auspiciades per destacats líders del PP provincial). Ara la gent té por que aquella política nefasta que va arruïnar una zona del poble es torne a repetir i es convertisquen els solars en nius de marginalitat social i delinqüència. S’han replegat signatures, s’han fet reunions amb l’Ajuntament i s’ha convocat una manifestació i tot. Els ànims s’han caldejat molt i en aquestes circumstàncies és difícil raonar.

En tot cas, no podem oblidar com hem arribat fins ací i això suscita moltes preguntes: com és possible que un edifici de vivendes socials es deixara perdre? Qui ha estat el responsable d’arruïnar un edifici ubicat en sòl públic? Quina gestió va fer possible malmetre un espai tan important? Per què es va abandonar aquell indret a la seua sort? Com es va permetre arribar a convertir aquell lloc en una zona marginal? Aquestes preguntes necessiten urgentment una resposta.

No és acceptable ni de sentit comú que es facen malbé espais públics i quan molesten perquè s’han degradat enormement, es vulguen eliminar a qualsevol preu. Aquest és el símbol inequívoc d’una política elitista i ruïnosa. I no és l’únic cas el del 167 a Almassora, per cert: recordem l’edifici del CEIP Errando Vilar que es va enderrocar també el 2015 (amb un cost de 36.990€) perquè l’havien abandonat i s’havia convertit en un niu d’immundícia i de ruïnes perilloses.

La política de tierra quemada no és pròpia de societats avançades i democràtiques i més si tenim present els problemes de vivenda que patim a Espanya on experts com Joan Romero, geògraf i professor de la Universitat de València, qualifiquen la situació d’emergència nacional.

Almassora ha perdut una oportunitat històrica. Esperem no perdre’n més... però si fem cas del missatge llançat per Cáritas Interparroquial de Almassora i que “corre” per Whatsapp en què demanen “conseguir una vivienda para una família” potser l’alarma és més greu del què relatem en aquestes línies i sí que hem fallat com a poble.

Cal una reflexió profunda.

---

[1] Mediterráneo (28 de desembre de 2010): Casanova firma el convenio suscrito entre el Estado y la Generalitat para derribar las viviendas del 167 de la avenida José Ortiz.

[2] Las Provincias (26 de setembre de 2011): El derribo del Grupo B de Almassora, previsto para 2012.

[3] Castellón Diario (2 d’abril de 2011): Almassora construirá 60 Viviendas de Protección Oficial en el edificio 167.

[4] Mediterráneo (16 d’abril de 2013): Almassora derribará el edificio 167 de la avenida José Ortiz.