De superherois, Almassora i la NASA


L’actualitat és tossuda i moltes notícies, darrerament, distorsionen el nostre enteniment i difuminen les nostres prioritats. Podríem escriure de moltes coses, però ens centrarem en un fet poc conegut i que mereix una reflexió.

Aquesta setmana s’han donat a conèixer les ciutats que ostentaran el títol de capitalitat cultural valenciana 2020–2021. La distinció és un segell anual creat per la Generalitat l'any 2016 amb l'objectiu d'incentivar la vertebració de la cultura i reconeix les poblacions valencianes que aposten per la cultura com a instrument de cohesió social i foment econòmic. Sorprenentment, Almassora optava enguany a la capitalitat però les ciutats afortunades han segut Alcoi i Bocairent.
Imaginem que el nostre ajuntament s’havia presentat més per aconseguir un titular de premsa de la candidatura que una altra cosa perquè, ben pensat, si el nostre poble vol optar de veritat hauria de fer un gir de cent huitanta graus en la seua política cultural. L’intent és lloable però és com aquell acudit en que una persona demanava a Déu totes les setmanes que li tocara la loteria fins que, un bon dia, ja fartet de tanta pregària, el mateix Déu li demanava al seu fidel devot que, almenys, comprara un dècim.
Aquest fet, enllaça amb el motiu d’aquest escrit. Fa uns mesos, l’Ajuntament d’Almassora animava públicament (en xarxes) un jove del poble que debutava com a torero. No és el primer municipi que ho fa ni l’últim. Aquestes mostres públiques de recolzament a gent del poble destacada en diferents àmbits són importants (i podríem dir, necessàries) perquè de vegades la vàlua professional (artística, cultural, esportiva, científica) no és ben coneguda per la societat i tots els actes que donen visibilitat a tasques desconegudes són interessants.
No obstant això, fa uns mesos també, un altre jove almassorí, científic, amb una meteòrica i brillant carrera, va protagonitzar un fet insòlit: la NASA el va contractar després que algunes revistes científiques de reconegut prestigi internacional li publicaren articles relacionats amb la seua tasca científica. De moment, cap institució l'ha lloat ni l'ha animat ni l’ha rebut.
És només un cas que conec de prop (i de casualitat) però de ben segur hi ha altres experiències de joves científics almassorins que volten pel món desenvolupant la seua trajectòria professional i no han rebut mai una lloança o un reconeixement institucional com altres. Òbviament, un ajuntament no pot conéixer l’activitat de tots els seus habitants i menys ara en una economia globalitzada però no deixa de cridar l’atenció l’escassa incidència que té la ciència o la cultura en la nostra societat. Els organismes públics solen centrar els seus reconeixements i lloances en els esportistes i la gent famosa relacionada amb el món de la faràndula que han destacat de manera extraordinària però l’àmbit científic i el cultural solen passar desapercebuts.
En tot cas, caldria afegir que vivim en un societat massa acostumada a l’èxit, a magnificar les “victòries” (siguen quines siguen), a destacar l’excel·lència però poc donada a valorar a qui ha quedat segon, tercer o dècim i, simplement, a qui fa bé la seua feina encara que no haja guanyat res.
Vos imagineu a una institució rebent a un camioner perquè ha completat en un any vint-i-cinc rutes de transport amb èxit? O a una cirurgiana nomenada per haver realitzat dotze operacions quirúrgiques en dos mesos? O a les brigades que s’encarreguen de recollir les nostres escombraries totes les nits rebudes pel regidor de serveis públics? O a una estudiant Erasmus rebuda pel president de la Generalitat per haver sobreviscut a la seua estada de quatre mesos en Eslovàquia? O a un obrer rebut per el diputat de Foment per haver lluït bé un mur de càrrega?
Segurament, si el jove almassorí que treballa ara a la NASA fera un viatge a la Lluna, les institucions s’afanyarien a reclamar-lo per a fer-li un homenatge... No cal ser un superheroi.  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

CRÍTICA DE LIBROS: "La Orgía perpetua (Flaubert y Madame Bovary)", de M. Vargas Llosa