Una eixida a les inundacions recurrents


Autoria de la foto desconeguda. Font: Whatsapp

Val més que ens anem acostumant perquè els episodis de pluges torrencials seran més habituals en el futur. És el canvi climàtic. Fa dècades que ho estem comprovant però anem abocats a una transformació general dels climes de la Terra com a conseqüència de l’escalfament global (això que molta gent posa en dubte).
El clima es refereix, per definició, a les condicions atmosfèriques (l’oratge) que es donen en una regió durant un període llarg de temps. Per tant, si el clima canvia és perquè l’oratge també ho ha fet durant molts anys. A casa nostra, en la zona temperada del planeta, el clima mediterrani ja està mutant com a conseqüència de fenòmens cada vegada més extrems: l’estiu és més calorós i sec; l’hivern, més curt, més suau i més plujós; la tardor, més calorosa i amb pluges més intenses; i la primavera, més plujosa.
L’últim tràngol de l’oratge l’hem viscut a Almassora esta mateixa setmana. En un dia es van acumular 150 l/m2 i això és una barbaritat. Penseu que les precipitacions normals d’ací estan al voltant de 450 l/m2 l’any. La zona més propera a la platja va tornar a inundar-se... i de quina manera! Les destrosses han segut molt importants. Damunt, molta gent no pot ni anar a valorar els danys perquè estem en període de confinament per la COVID-19 i aquest fet agreuja els efectes.
La cosa és que plou sobre mullat. Està clar que aquestes situacions són imprevistes però cal començar a pensar que cada vegada seran més recurrents. I Almassora necessita solucions de futur que eviten en la mesura del possible les calamitats que viu la nostra costa sempre que plou.
El problema és que a la platja s’acumula l’aigua de gran part del terme municipal i, en determinades condicions, les bombes que tenim no són suficients per desallotjar l’excés de líquid. S’ha construït molt durant les últimes dècades, el poble ha crescut i tot va a parar al mateix lloc. Si plou més del que les bombes poden evacuar, hi haurà sempre inundació. Recordem: les bombes empenten l’aigua fins a unes basses que, per gravetat, aboquen l’aigua a la mar. El sistema, en teoria, és automàtic però com el nivell freàtic de la nostra costa és molt alt, de seguida s’ompli i les màquines perden capacitat.
A poc que pensem, si les pluges cada vegada seran més intenses el problema de les zones inundades a la nostra mar serà més repetitiu. Per tant, són necessàries eixides més sostenibles i sostingudes en el temps perquè, contràriament, la gent pensarà que la situació és inevitable i, en realitat, hi ha solucions.
Una d’eixes podria ser construir un col·lector transversal, a l’altura de Sant Josep o Sant Antoni, que canalitze les trombes d’aigua puntuals cap al riu i a la mar només arribe l’aigua d’eixos camins cap a baix. Amb això, i amb els equips de què disposa Almassora seria quasi impossible de que tornara a desbocar la situació com ho ha fet aquesta setmana.
No cal ser tècnic per entendre que si les pluges seran cada vegada més torrencials i n’hi hauran més, es necessiten solucions de llarg abast. S’ha de començar a afrontar la situació amb perspectiva de futur i prendre la iniciativa perquè ningú no vindrà a dir-nos com solucionar els nostres problemes. Igual que hi ha hagut propostes tècniques per acabar amb la inundació recurrent del pas inferior del camí Benafelí i s’han desestimat, cal pensar en una solució que ens aparte de l’excepcionalitat constant a la Mar d’Almassora i ens permeta acabar amb un handicap històric.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

CRÍTICA DE LIBROS: "La Orgía perpetua (Flaubert y Madame Bovary)", de M. Vargas Llosa

CRÍTICA DE LIBROS: “Volver a dónde” de Antonio Muñoz Molina - 343 págs.

LES VARIETATS LOCALS. Importància del manteniment de la diversitat en les espècies conreades i seguretat alimentària