La gestió dels residus sòlids urbans: una qüestió de recursos


Cada any, des de 1974, el 5 de juny es commemora el Dia Mundial del Medi Ambient. Des de la primera celebració, aquesta efemèride ha ajudat al Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA, creat dos anys abans) a conscienciar i crear pressió política per a abordar preocupacions creixents, com la reducció de la capa d'ozó, la gestió de productes químics tòxics, la desertificació o l’escalfament global, la biodiversitat com a base que sustenta la vida en la Terra, etc.
No obstant això, eixos grans problemes ambientals que afecten al planeta sempre han passat desapercebuts perquè semblen molt llunyans. La gent es preocupa per la desforestació de l’Amazones però no pensa en els problemes domèstics. La realitat, tossuda com és, sempre ha acabat imposant-se i resulta que eixos problemes estan més prop del que ens pensem. Pensa globalment; actua localment, déiem els “ecologistes bojos” als anys 90. Per això, és important destacar que la majoria dels debats ambientals de hui no són nous.
A Almassora, esta darrera setmana s’ha parlat de la problemàtica ambiental coincidint amb el 5 de juny. La pròpia alcaldessa va lamentar en les xarxes socials les actituds incíviques de molta gent, criticant amb fotografies la situació lamentable de diferents punts del municipi on s’acumulen deixalles. Òbviament, fa que pensar tanta desídia ciutadana i la falta d’escrúpols d’algunes persones. Fa massa temps que aquestes deixalles ocupen massa espai als nostres carrers i la situació, lluny d’apaivagar-se, va a més.
Vertaderament, el debat és molt interessant però el nostre poble encara no l’ha abordat seriosament i amb responsabilitat. És cert que en l’últim Ple de l’Ajuntament, es va tractar el tema a propòsit de l’aprovació de l’ampliació puntual del contracte de recollida de voluminosos però, en eixe context, no es podia arribar al fons de la qüestió. A més a més, es veu que a nivell burocràtic no es pot modificar el contracte.
Siga com siga, urgeixen mesures més agosarades i donar un pas endavant per ser responsables: calen més recursos. I si ara no és possible per qüestions legals, s’ha de preparar l’escenari per a quan es puga revisar a fons la gestió dels residus, obrint un procés de participació que incloga als partits i a la societat civil. L’Ajuntament, com a primera institució municipal, deu prendre la iniciativa i liderar eixe procés de futur.
Algunes prioritats podrien ser:
  • reforçar i ampliar la recollida de voluminosos, amb mesures de detecció precoç d’abocaments i de retirada ràpida;
  • millorar la gestió de residus personalitzada als xicotets comerços;
  • incrementar la capacitat sancionadora de la policia;
  • implantar de manera definitiva la recollida selectiva dels residus orgànics;
  • repensar i redissenyar els llocs on hi ha contenidors;
  • establir un pla de renovació i modernització de tot el parc de contenidors buscant tecnologies d’avantguarda, que ja funcionen en algunes zones d’Espanya;
  • engegar campanyes de conscienciació ciutadana encaminades a la reducció de residus, la reutilització i el reciclatge;
  • reclamar la posada en marxa de mesures fiscals que promocionen el reciclatge i la gestió adequada de residus (com ja fan en altres llocs del País Valencià).
 Com tot, és qüestió de prioritats. Almassora mai s’ha vanagloriat de ser un poble massa avançat en matèria ambiental. Sempre hem anat a remolc i endarrerits. Però mai és tard.
Vorem.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

CRÍTICA DE LIBROS: "La Orgía perpetua (Flaubert y Madame Bovary)", de M. Vargas Llosa