1 de setembre de 2020: un gran dia (agredolç)

Demà comença un nou curs. I aquest serà molt diferent. Alguns han encertat a anomenar-lo com el més difícil de la història recent. Tenen raó. Com a docent, a hores d’ara, m’assalten algunes incerteses que semblen decantar la balança emocional cap al costat pessimista i, això, que el protocol dissenyat al País Valencià amb un ample consens (tot i certes indefinicions) és un bon auguri. Les pors i els dubtes poden (i deuen) existir però no per això ens acovardirem. I, per tant, sóc optimista.

Siga com siga, algunes veus mediàtiques pretenen assenyalar al professorat, intentant transmetre la sensació que nosaltres no volem començar el curs i que volem “seguir de vacances” (sic). No han entés res. El que volem és començar amb unes condicions òptimes de seguretat que protegisquen a tota la comunitat educativa; que es reduisquen les ràtios (10/15); i que les famílies puguen atendre, amb totes les garanties, els seus fills en cas de caure malalts (és a dir, mantenint els seus treballs i els seus ingressos). La primera, sembla prou avançada (a casa nostra); la segona, s’ha aconseguit només parcialment; i la tercera, no.

En aquest sentit, no deixe de llegir declaracions polítiques massa agosarades i temeràries que ajuden poc a crear un clima calmat: hi haurà quasi risc zero a les aules; els centres seran molt més segurs que altres llocs; es perseguirà l’absentisme escolar (com si fins ara no s’haguera fet); les famílies no han de portar als fills malalts a classe; es recomana accedir en bicicleta o a peu...

Ja tinc ganes de començar per anar resolent tots els dubtes que tenim.

Siga com siga, en l’àmbit personal, demà ocorrerà una d’eixes coses que només passen una vegada a la vida: en el BOE eixirà publicat el meu nomenament com a funcionari de carrera (esperem). I això, per a mi, és una satisfacció perquè la meua vocació de servei públic, finalment, serà reconeguda per l’Estat on visc.

Del funcionariat, en general, i del professorat, en particular, lectures, hi ha moltes: que si els funcionaris no feu res en tot el dia; que si sou uns privilegiats; que si teniu massa vacances; que si cobreu molt; que si com no vals per a l’empresa privada, has d’estar en el sector públic; que si fa sis mesos que no treballeu (per la pandèmia)... Tant de bo, les condicions laborals del nostre sector les tingueren la resta del sector privat; el món seria millor.

En tot cas, opinions hi ha per a tots els gustos però, al final, hem d’estar per damunt de tot i intentar donar el millor de nosaltres mateix per a servir a la gent, també als que ens critiquen. Segurament, segons pensen alguns, no canviaré el món (això és cosa de la gent que es dedica a la política i no del funcionariat, diuen) però intentaré participar en la millora de vida del meu alumnat i les seues famílies, en la mesura que siga possible.

En fi. L’1 de setembre de 2020, serà un gran dia...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Programa de les Festes de Santa Quitèria... 1962

CRÍTICA DE LIBROS: "La Orgía perpetua (Flaubert y Madame Bovary)", de M. Vargas Llosa