Es posposa el trasllat de l’oficina de repartiment de Correus d’Almassora

Una metàfora visual. Sesga (Ademús, 2020). FONT: R.P.

El pitjors presagis no s’han complit i, de moment, l’oficina de repartiment de Correus d’Almassora (un equip de deu carters que reparteixen les cartes i els paquets) no es trasllada a Castelló. Inicialment, s’havia previst que es desplaçaren a Vila-real (com vam avançar fa unes setmanes ací mateix) però, en un gir inesperat dels esdeveniments, la direcció territorial de l’entitat pública havia informat que els homes i dones encarregats de fer arribar a les nostres cases el correu postal es desplaçarien a la capital per desenvolupar la seua feina.

La companyia estatal es troba en un procés de reestructuració empresarial i aquesta mena de reagrupaments d’oficines ja s’ha fet en altres llocs però, normalment, han sigut entitats de població més menudes que Almassora. Per això, els treballadors denuncien que el nostre poble és el boc expiatori d’experiments futurs i alerten de les conseqüències nefastes per al servei públic, que es podria vore greument ressentit.

Finalment, la pressió sindical, advertint l’empresa que acudiria a la inspecció de treball i a Sanitat per les condicions laborals que tindrien els desplaçats a Castelló, ha forçat l’ajornament. Cal pensar que a les dependències de Castelló treballen ara mateix una trentena de persones i l’arribada del contingent d’Almassora superaria amb escreix la normativa Covid de separació mínima interpersonal.

Tot i això, alguns treballadors no s’acaben de fiar i, asseguren que continuaran alerta perquè, diuen, la direcció territorial està molesta pel rebombori en què, fins i tot, l’Ajuntament d’Almassora va intentar intercedir amb una declaració institucional demanant a Correus que no tancara l’oficina de repartiment. No obstant això, pensen que ja no hi ha marxa enrere perquè s’ha convertit en una qüestió quasi personal que acabarà afectant al servei públic.

I és que la situació podria arribar a ser esperpèntica, tal i com comenten amb preocupació alguns treballadors: els carters que reparteixen a peu [hi ha altres que ho fan en vehicle] hauran d’anar a l’oficina de Castelló, omplir els carros i, com ja passa en alguns barris del mateix Castelló, segurament hauran d’anar amb l’autobús a Almassora i, amb els sobrants, tornar una altra vegada en transport públic a la capital. En aquesta estrambòtica peripècia, asseguren, les cartes que no siguen entregades, tornaran a Castelló i durant els dies posteriors, hauran de ser transportades (no sabem com) novament al nostre poble per a que els destinataris puguen replegar-les en l’oficina d’atenció al públic que quedarà oberta, atesa pel personal no traslladat (unes 4/5 persones).

Així les coses, el personal consultat avisa que les reclamacions i incidències diàries que la gent sol fer als propis carters a peu de carrer perquè tenen comunicació directa no es podran atendre i quan s’acudisca a l’oficina d’Almassora, el personal d’atenció tampoc no podrà transmetre les queixes als carters.

La situació serà especialment greu tan a la zona de la platja com als polígons industrials perquè moltes persones que no tenen un apartat de correus i que mantenen una comunicació molt fluida i directa amb els carters, començaran a tindre problemes.

Per tot açò, assenyalen, el servei empitjorarà, i ho expliquen així: ara, quan un paquet no s’entrega, es deixa l’avís i, moltes vegades, el mateix dia ja es pot retirar en l’oficina d’Almassora. Amb la nova realitat, això ja no serà immediat i l’entrega es podrà retardar dies perquè amb tanta anada i vinguda de Castelló a Almassora es retallaria bastant el temps invertit en repartir amb el consegüent minvament del servei.

Siga com siga, l’amenaça del trasllat es manté i una de les úniques eines que els treballadors pensen que serà útil i efectiva és un posicionament ferm i una major implicació de l’Ajuntament d’Almassora per exigir a Correus el manteniment del servei públic com fins ara, i que la gent del nostre poble no es veja perjudicada. La nostra ciutat no es mereix aquest menyspreu.