El parany afganés

La reflexió del divendres

 

El parany afganés

Tot el món parla d’Afganistan. Els talibans han recuperat el poder a Kabul i ja dominen tot el territori. Això significa que imposaran el seu projecte islamista radical. Òbviament, aquesta notícia ha alçat una polseguera immensa i el personal està molt indignat, més que res perquè ja coneixem quin panorama més negre els espera als afganesos i, sobretot,  a les dones.

No obstant això, observem amb preocupació i estupor com els governs occidentals (als quals se’ls pressuposa un compromís ferm amb la democràcia i els drets humans) comencen a desmarcar-se de l’opinió pública i ja han obert els braços a la “nova” administració afganesa. A l’uníson, la “premsa lliure” ha començat a blanquejar també els talibans i ara els presenta més moderns i més tolerants que fa 20 anys.

Coneixent els antecedents que envolten la geopolítica moderna, aquesta dissensió entre les classes dirigents i la ciutadania no és estranya. Els interessos de les elits no coincideixen amb les de la resta de la gent però com controlen els mitjans, el missatge arriba lluny i, ben mastegat, pot distreure de manera molt oportuna els plebeus que ens perdem en discussions acalorades i batalles èpiques a les xarxes socials que no arriben enlloc, mentre el moll de l’os es dissecciona en petit comité.

Hem escoltat al president dels EUA, Joe Biden, reconèixer que l’operació Llibertat duradora de 2001 no buscava consolidar la democràcia a Afganistan[1]. Hem sentit al cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, oferir la mà als talibans[2]. Hem vist als propis talibans presentar-se al món renovats[3]... I, atònits, ens preguntem: què està passant? La resposta no és fàcil i requereix barallar múltiples variables.

Per exemple, no podem oblidar el paper que ha jugat el control de l’opi per part dels talibans, que els ha permés mantindre’s vius durant dues dècades. Tampoc deuríem perdre de vista la construcció del gasoducte (el TAPI) i el compromís dels talibans amb la seguretat del projecte, d’enguany mateix[4]. I, per suposat, no podem obviar que la seua victòria s’ha negociat amb els EUA[5].

Siga com siga, la retirada del contingent internacional d’Afganistan obre molts interrogants. Aquest fet no és ni aïllat ni excepcional (les potències occidentals han ocupat territoris i després s’han retirat d’una manera habitual) però, novament, ens ha pillat a tots desprevinguts i ara ho percebem com una sorpresa. Darrere d’aquestes maniobres geoestratègiques sempre s’oculten interessos inconfessables de les classes dirigents i, això, ens deuria fer reflexionar per no caure una i una altra vegada en el parany.

Serem capaços?

---

[1] Biden defiende la retirada: "EEUU no debe combatir y morir en una guerra que los afganos no están dispuestos a librar" (https://www.eldiario.es/internacional/biden-defiende-retirada-afganistan-reafirmo-lleno-decision_1_8223881.html).

[2] Borrell: "los talibanes han ganado la guerra y tenemos que hablar con ellos"  (https://www.abc.es/internacional/abci-borrell-talibanes-ganado-guerra-y-tenemos-hablar-ellos-202108180736_video.html)

[3] El Talibán se muestra más "moderado" y afirma que "respetará" a mujeres y opositores (https://www.france24.com/es/medio-oriente/20210817-afganistan-taliban-mujeres-derechos-prensa).

[4] Los talibanes prometen garantizar la seguridad del gasoducto a través de Afganistán (https://www.notiulti.com/los-talibanes-prometen-garantizar-la-seguridad-del-gasoducto-a-traves-de-afganistan/). 

[5] EE UU firma un acuerdo con los talibanes para sacar a sus tropas de Afganistán antes de 14 meses (https://elpais.com/internacional/2020/02/29/actualidad/1582982465_086664.html)