Memòria curta...

 La reflexió del divendres


 Memòria curta...

La memòria és la facultat de recordar[1]. Quan recordem representem del passat que evoquem per a sentir-nos millor (o pitjor) o simplement per a recrear episodis o moments significatius, positius o negatius.

La ciència ha demostrat que altres animals són capaços de recordar però els humans som els únics éssers amb capacitat suficient per a mantindre viva la memòria d’aspectes del passat (de persones, d’animals, d’esdeveniments, etc.). De fet, una de les malalties que afecta de manera més agressiva a les persones (sobretot, les majors) és l’alzhèimer perquè va limitant la nostra possibilitat de recordar, fins i tot les nostres funcions més bàsiques.

La nostra memòria pot ser bona, roina, selectiva, curta... També hi ha la col·lectiva quan ens referim al conjunt de records, coneixements i informació compartits d’una comunitat o grup social. I és sobre aquesta que proposem una reflexió.

Va ser el dia del cinquanta-sisé aniversari de boda dels meus pares quan ens van contar breument el seu viatge de novios. Ja sabíem que havien viatjat per Espanya perquè tenien familiars vivint en diferents ciutats i van aprofitar eixa oportunitat per completar un periple peninsular molt especial. La novetat del seu relat va ser recordar un detall que abans no ens havien explicat: el quilometratge, un sistema de viatge consistent en comprar quilòmetres i descomptar cada trajecte del total adquirit fins que es quedara el comptador a zero. Al final, ens contaven, van gastar el quilometratge restant del viatge en una excursió a València i ho feien amb una emoció tal que els feia brillar els ulls.

Més enllà de l’anècdota familiar, aquest fet ens demostra que les persones tenim la capacitat de recordar aspectes del passat que créiem oblidats però només s’havien extraviat. Per tant, en general, oblidar és més fàcil que recordar.

La memòria col·lectiva funciona més o menys de la mateixa manera. Les societats obliden a discreció, però quasi sempre en funció dels interessos de diferents grups socials. Així, les amnèsies col·lectives solen ser induïdes i solen referir-se a determinats fets traumàtics que un determinat sector social pretén ocultar a la resta. Més tard, recordar-los resulta molt difícil perquè els testimonis han desaparegut (o s’han fet desaparèixer), s’ha eliminat la documentació, s’han destruït els vestigis o s’ha canviat el relat. En la majoria d’ocasions, l’oblit col·lectiu es sol estimular esborrant les referències públiques dels contraris; o bé, tapant una determinada mala praxis.

Els sistemes polítics dictatorials tenen tendència a eliminar les proves que els incriminen i poden transformar la memòria col·lectiva a dojo, sense auditories ni controls. En democràcia, és més difícil perquè la llibertat d’expressió i d’informació permet contrastar les notícies i, a priori, la població és menys manipulable.

A pesar d’això, en la nostra democràcia s’han fet creure les històries més inversemblants: empreses hostaleres que afirmen crear riquesa; multinacionals elèctriques que es publiciten demanant estalvi energètic; partits polítics que prometen rebaixes d’impostos a canvi de més serveis públics; partits feixistes que se diuen demòcrates; partits de dretes que diuen ser de centre; partits declarats corruptes amb possibilitats de tornar a governar; consellers de vivenda que ordenen enderrocar vivendes socials; ministres d’educació que porten als seus fills a l’escola concertada; multimilionaris que fan donacions després de pagar pocs impostos; patriotes que paguen els seus impostos en altres països; empresaris patriòtics que lloguen immigrants sense contracte; patriotes de polseretes que evadeixen impostos; pedòfils que prediquen homilies; productors d’armes pacifistes; macrogranges sostenibles; transnacionals de menjar ràpid patrocinant càtedres de nutrició; la Tierra es plana; el toro no sufre; España es una democracia plena...

Tantes i tantes més!

L’única solució per a una memòria curta és una llapissera llarga.



[1] Diccionari Normatiu Valencià.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

CRÍTICA DE LIBROS: "La Orgía perpetua (Flaubert y Madame Bovary)", de M. Vargas Llosa

Crònica d'un sumaríssim silenciat

Projecten un vedat de caça a l’horta d’Almassora